Independentismoa-antikapitalismoa-autogestioa-oroimena-komunismoa-herria-kontrainformazioa-duintasuna-formakuntza-parekidetasuna-borroka-elkartasuna-eztabaida-sozialismoa-lurralde batasuna-antinperialismoa-dialektika-iraultza-euskara-amnistía-nortasun nazionala-internazionalismoa-langileria-kultura-erresistentziak

2016/04/05

!NO ARCHIVEN EL CASO DE PASAIA! PASAIAKO SARRASKIA ARGITU! NE CLASSEZ PAS L,AFFAIR PASAIA! por Egia, justizia eta oroitzapena!

"Gertaeren lekuko izan zen Joseba Merinoren arabera, poliziak ‘altoa’ eman zien, eta beste ezertarako astirik gabe, Pedro Mari Isart eta Jose Mari Izura hil zituen tiroketarekin hasi zen polizia. Ondoren, Joseba Merino, Rafael Delas eta Dioni Aizpuru atxilotu zituzten, eta azken bi hauek Josebaren aurrean bertan afusilatu zituzten."

                  1984.eko matxoaren 22an, espaniar poliziak, Gipuzkoako Pasaia portuan, segada bat prestatu zuen, bertan lau pertsona hil zituelarik, Rafael Delas, Dionisio Aizpuru, Pedro María Isart eta Jose María Isidro Izura

Lehen ikerketa baten ondoren, gertakizunak, 1986.eko urtarrilaren 24an. Artxibatuta geratu ziren.
2000 urtean sendiek eta lagunek hala eskaturik, diligentziak berrireki ziren, eskaera egia justizia eta oroitzapena, hildako eta desagertarazitako euskal militanteen senideen taldearen babesarekin, Azpeitiko errepresaliatuen senide eta lagunen taldeak burutu zuen.

2009 urtetik epaitegiak eskatzen zaizkion ikerketa diligentzi ororen kontrako joera azaldu du eta, horren ondorioz, otsailaren 3an. Sendiei notifikatu zitzaien otsailak 2an. Hartutako artxibatze agindua, gorpu batek 19 bala zulo izan arren, deliktuaren aztarnak ez omen zituen aurkitu, baita ere esan behar da posta munizioaz egindako tiroak egon zirela eta horien distantzia neur daiteke, distantzia ertain batetik egin ziren eta datu hori Joseba Merinok, taldeko partaidea eta bizirik atera zen bakarrak, esan duenarekin bat dator, honek, bere lagunak atxilotutak eta, Portuko arroken gainean afusilatutak izan zirela esan zuelarik.
Etxeberria Cordobako haurren kasuan parte hartu izanagatik eta guda zibil ondorengo ehorzketetan egindako lanagatik ospea hartu duen forentseak Joseba Merinok aipatutako afusilamenduarekin bat datorren distanzia egon zela ziurtatu zuen. Artxiboren aurka Lau familietako hainbat belaunaldi elkartu gara, Pasaiako Badiaren inguruko auzia artxibatu izana salatzeko.

1984ko martxoaren 22an, gure lau senide erail zituzten, Espainiako Poliziak Pasaiako portuan prestatutako enboskada batean.

Enboskada horren ondorioz, poliziak tiroka josi zituen gure senideak. Pako Etxeberria forentseak egin zuen autopsiak erakusten duen moduan, gure senideen gorputzetan 113 bala-zulo aurkitu zituzten. Rafael Delasek 21 bala-zulo zituen. Pedro Mari Isartek 28. Jose Mari Izurak beste 28. Eta Dioni Aizpuruk, azkenik, 36 bala-zulo zituen.
Zenbait tiro, posta kartutxoekin eta distantzia laburrera egindakoak ziren, bi metro ingurura.

Gertaeren lekuko izan zen Joseba Merinoren arabera, poliziak ‘altoa’ eman zien, eta beste ezertarako astirik gabe, Pedro Mari Isart eta Jose Mari Izura hil zituen tiroketarekin hasi zen polizia. Ondoren, Joseba Merino, Rafael Delas eta Dioni Aizpuru atxilotu zituzten, eta azken bi hauek Josebaren aurrean bertan afusilatu zituzten.

Larriak bezain ankerrak izan ziren gertaerak. Joseba Merinoren lekukotza edota Pako Etxeberriaren autopsia bezain gordinak. Sasoi hartako politikarien hitzek ere gertaeren larritasuna agerian utzi zuten:
‘Fusilamiento a sangre fría’ (Juan Mari Bandres, Euskadiko Ezkerra).
‘Lo mismo que hace el GAL, pero con uniforme’ (Juan Infante, Euskadiko Ezkerra).
‘Asesinatos’ (Xabier Aizarna, Gipuzkoako Batzar Nagusietako lehendakaria).
‘Totalmente desproporcionado’ (Eusko Jaurlaritza).
‘Trampa perfectamente estudiada (EBB, EAJ-PNV).
‘Tuvieron su merecido’ (Jose Bono, PSOE, ‘Les voy a contar’ liburuan).

Hau guztia eta Pasaiako hainbat bizilagunen lekukotasuna ezaguta ere, inoiz ez da egon gertaera odoltsu eta basati hauek argitzeko benetako interesik.

Gure familientzat, sufrimendua, ezintasuna edo inpotentzia, eta amorrua gailendu diren 32 urte izan dira.
Ez dugu nahi auzia artxibatu dadin.
Ez dugu nahi gure senideen hiltzaileak zigorrik gabe gera daitezen, erabateko inpunitatez.
Ez diegu gure ondorengoei kontatu nahi, guk ez dugula eskubiderik egia jakiteko, edo justizia aldarrikatzeko, edo errekonozimendua merezi izateko.
Ez ditugu politikariak bakez eta elkarbizitzaz hitz egiten entzun nahi, gu erabat baztertuta eta ahaztuta gauzkaten bitartean.
Auziak zabalik segi dezan nahi dugu, eta benetan ikertu dadila, gertaerak benetan nola izan ziren argitu arte.
Ez dugu etsiko gure senideekin egin zen bidegabekeria edo injustizia aitortzen ez den arte.

Rafael, Pedro Mari, Jose Mari eta Dioni… GOGOAN ZAITUZTEGU!

Sinadura: Dioni Aizpuru, Pedro Mari Isart, Jose Mari Izura eta Rafael Delas-en senideak

Aurretik eskertzen dizuegu zuen laguntza eta babesagatik!!

SINATU / FIRMA AQUI
https://www.change.org/p/juzgado-de-instrucci%C3%B3n-n%C3%BAmero-2-de-donostia-san-sebasti%C3%A1n-no-archiven-la-investigaci%C3%B3n-de-la-matanza-de-pasaia-pasaiako-sarraskia-argitu
---------------------------
(CASTELLANO) 

El 22 de Marzo de 1984 la policía nacional realizó una emboscada en el Puerto de Pasaia (Pasajes) en la provincia de Gipuzkoa, murieron tiroteadas cuatro personas, Rafael Delas, Dionisio Aizpuru, Pedro Mª Isart y José María Isidro Izura (siempre en nuestro recuerdo). Tras una primera investigación, los autos quedaron en situación real de archivo el 24 de enero de 1986.

En el año 2000 se reabrieron las diligencias, a petición de los familiares y amigos agrupados en la asociación de familiares y amigos de los represaliados de Azpeitia y con el apoyo del Colectivo "Egia, justizia eta oroitzapena" (Verdad, Justicia y Memoria) de familiares de militantes vascos muertos y asesinados.

Desde el año 2009 el juzgado presenta una actitud de resistencia a todas las diligencias investigadoras que se le solicitan, y, como consecuencia, ahora informa, por auto de 2 de Febrero del 2016 comunicado hoy 3 de febrero a la defensa de las familias que se archiva el caso porque no se ha podido acreditar que existiera delito, a pesar de que alguno de los cadáveres presentaba 19 impactos de bala y a pesar de que hubo disparos con municiones de postas sobre los que se pudo fijar la distancia a la que fueron hechos, compatible con el testimonio del único sobreviviente, otro activista de la organización, comandos autónomos anticapitalistas, José Luis Merino que afirma que dos de sus compañeros fueron detenidos y fusilados sobre las rocas del puerto.

El forense Etxeberria, que ha adquirido fama por su participación en desenterramientos de asesinados de la guerra civil y en casos de repercusión mediática como los niños de Córdoba declaró que la distancia de los disparos era compatible con la distancia de un fusilamiento como el descrito por Joseba, José Luis Merino.

Negarse a investigar estos crueles hechos supone cerrar la página en falso, garantizar la impunidad y es contrario a las reglas internacionales en materia de resolución de conflictos que se resumen en el lema "Verdad, justicia, reparación y garantías de no repetición", al parecer no desean ni la verdad ni menos todavía las garantías para que hechos como este no puedan repetirse, !la sensibilidad democrática de los ciudadanos deberá modificar esta situación!.

Una vez reabiertas las diligencias el Ayuntamiento de Azpeitia acordó, igualmente, su personación como acusación particular en estos hechos, por lo que llamamos especialmente a los vecinos de esta localidad, llamamiento extensivo a toda la sociedad, para continuar pidiendo que se investiguen los hechos y se esclarezcan, depurando las correspondientes responsabilidades penales.

La única intención de este llamamiento es evitar la impunidad de hechos tan graves como los descritos, y poder contribuir a una memoria histórica correcta sobre todo lo que ha sucedido en el País Vasco durante la duración del conflicto político al que ahora se quiere poner término, pues una memoria incompleta ni cierra ni sana las heridas y es la peor manera de cerrar un conflicto, pues permite la repetición de las vulneraciones de Derechos Fundamentales que los agentes estatales han realizado en el desarrollo de dicho conflicto.

Además, lógicamente, como familiares y amigos, de Kurro, de Pelitxo, de Txapas o de Pelu tenemos el interés personal de que sus muertes no sean tratadas como algo irrelevante o menos importante que, por ejemplo, un chiste que alguien ha subido a la red, no podemos entender que se investiguen cosas tan poco trascendentes y se tire a la basura la vida y los sueños de cuatro jóvenes idealistas.

Gracias anticipadas por su apoyo y comprensión!

----------------------------------
No arxivin el cas de Pasaia! (CATALÁ)

El 22 de març de 1984 la policia nacional va realitzar una emboscada al Port de Pasaia (Passatges) a la província de Guipúscoa, van morir tirotejades quatre persones, Rafael Delas, Dionisio Aizpuru, Pedro MªIsart i José María Isidro Izura (sempre els recordarem). Després d’una primera investigació, les actes van quedar en situació real d’arxiu el 24 de Gener de 1986.

A l’any 2000 es reobren las diligències, a petició dels familiars i amics agrupats en l’associació de familiars i amics de les víctimes de represàlia d’Azpeitia i amb el suport del col·lectiu “Egia, justizia eta oroitzapena” (veritat, justícia i memòria) de familiars de militants bascos morts i assassinats.

Des de l’any 2009 el jutjat presenta una actitud de resistència a totes les diligencies investigadores que li ho sol·liciten, i, com a conseqüència, ara informa, a l’acta del 2 de febrer del 2016 comunicat avui 3 de febrer a la defensa de las famílies que s’arxiva el cas perquè no s’ha pogut acreditar que hi hagués delicte, tot i que alguns cadàvers presentaven 19 impactes de bala i encara que va haver-hi trets amb munició de postes sobre les que es va poder fixar la distància a la que varen ser els fets, compatible amb el testimoni de l’únic supervivent, un altre activista de la organització, comandaments autònoms anticapistalistas, José Luis Merino que afirma que dos dels seus companys varen ser detinguts i afusellats damunt les roques del port.

El forense Etxeberria, que a adquirit fama per la seva participació en els desenterraments d’assassinats de la guerra civil i en casos de repercussió mediàtica com els nens de Córdoba va declarar que la distancia dels trets era compatible amb la distància d’un afusellament com el descrit per Joseba, José Luis Merino.

Negar-se a investigar aquests cruels fets suposa tancar la pàgina en fals, garantir la impunitat i és contrari a les regles internacionals en matèria de resolució de conflictes que es resumeixen amb el lema “veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”, sembla que no desitgin la veritat i encara menys les garanties perquè fets com aquests no puguin repetir-se, la sensibilitat democràtica dels ciutadans haurà de modificar aquesta situació.

Un cop reobertes les diligències l’ajuntament d’Azpeitia va acordar, igualment, la seva presència com a acusació particular en aquests fets, per al què cridem especialment als veïns d’aquesta localitat, crida extensiva a tota la societat, per continuar demanant que s’investiguin els fets i s’esclareixin, depurant les corresponents responsabilitats penals.

L’única intenció d’aquesta crida és evitar la impunitat de fets tan greus com els descrits, i poder contribuir a una memòria històrica correcta sobretot el què ha succeït en el País Basc durant la duració del conflicte polític al què ara es vol posar fi, doncs una memòria incompleta no tanca ni cura les ferides i és pitjor manera de tancar un conflicte, doncs permet la repetició de les vulneracions de drets fonamentals que agents estatals ha realitzat en el desenvolupament d’aquest conflicte.

A més a més, lògicament, com a familiars que som del Kurro, del Pelitxo, del Txapas o del Pelu tenim l’interès personal de que les seves morts no siguin tractades com a quelcom irrellevant o menys important que, per exemple, un acudit que algú ha penjat a la xarxa, no podem entendre que s’investiguin coses tan poc transcendents i es llenci a la brossa la vida i els somnis de quatre joves idealistes.

Gràcies anticipades pel seu recolzament i comprensió!

------------------------
(FRANCAISE) 

Le 22 mars 1984 la police nationale a réalisé une embuscade dans le Port de Pasaia (Pasajes) dans la province de Gipuzkoa, quatres personnes sont mortes par balle, Raphaël Delas, Denis Aizpuru, Pierre M ª Isart et José Marie Isidro Izura (toujours dans notre souvenir). Après une première enquete, les requetes sont restées archives le 24 janvier 1986. 

En 2000 les dossiers ont été reouvertes, à la demande des parents et des amis regroupés dans l'association de parents et des amis des victimes de la repression d'Azpeitia et avec le soutient du colectif "Egia, justizia eta oroitzapena" (Vérité, Justice et Mémoire) de parents de militants basques morts et assassinés.Depuis 2009, le tribunal a une attitude de résistance à toutes les mesures d'enquête qui lui sont demandées, et, par conséquent, ceci relève maintenant de l’arrete du 2 Février, communique le 3 Février 2016 a la défense des familles qui dit que le dossier se classe car il n'a pas été en mesure d'établir qu'il y avait un crime, même si certains des cadavres avaient 19 blessures par balle et même si il y a eu des coups de feu avec des munitions de grenailles a une distance qui pourrait correspondre au témoignage du seul survivant, un autre militant de l'organisation, les commandes anticapitalistes autonomes, José Luis Merino afirme que deux de ses compagnons ont été arrêtés et fusillés sur les rochers du port. Le coroner Etxeberria, qui est devenu célèbre pour sa participation à des exhumations de personnes assassines pendant la guerre civile et dans les cas de la couverture médiatique comme les enfants de Cordoba a déclaré que la distance des coups de feu était compatible avec la distance d'une exécution comme décrit par Joseba, Jose Luis Merino. Refuser d'enquêter sur ces faits cruels suppose fermer la page sur un mensonge, garantire l'impunité et c’est contraire aux règles internationales en matière de résolution des conflits qui sont résumés dans la devise «La vérité, la justice, la réparation et des garanties de non-répétition», apparemment ils ne desirent pas la vérité ni même la garantie que de tels événements se repetent! la sensibilités démocratique des citoyens doit changer cette situation!. Une fois la procédure reouverte le conseil municipal d’Azpeitia a decide, également, de se porter partie civile dans l’acusation particuliere de ces événements, afin notamment d'inviter les habitants de cette ville, appel etendu à toute la société, de continuer à demander des d'enquêtes sur les faits et des eclaircissements, en purifiant les responsabilités pénales correspondantes. 

Le seul but de cet appel est d'éviter l'impunité pour des faits si graves tels que ceux decrits, et de contribuer à une mémoire historique juste de tout ce qui est arrivé dans le Pays Basque durant le conflit politique auquel maintenant il voudraient mettre fin, car une mémoire incomplète ne referme ni ne guérit les blessures et c’est la pire façon de mettre fin à un conflit, car ceci permet la répétition des violations des droits fondamentaux que les agents de l'Etat ont réalisés dans le développement du dit conflit. En outre, bien sûr, en tant que famille et amis de Kurrol, de Pelitxo, de Txapas ou de Pelu nous avons un intérêt personnel a ce que leurs morts ne soient pas traitées comme quelque chose sans pertinence ou de moindre importance que, par exemple, une blague que quelqu'un fait sur les réseaux sociaux, on ne peut pas comprendre que des choses si peu transcendantes entrainent des enquêtes alors que les vies et les rêves de quatre jeunes idéalistes sont jetes a la poubelle. Merci par avance pour votre soutien et votre compréhension!

Archivo del blog