"Gertaeren lekuko izan zen Joseba Merinoren arabera, poliziak ‘altoa’
eman zien, eta beste ezertarako astirik gabe, Pedro Mari Isart eta Jose
Mari Izura hil zituen tiroketarekin hasi zen polizia. Ondoren, Joseba
Merino, Rafael Delas eta Dioni Aizpuru atxilotu zituzten, eta azken bi
hauek Josebaren aurrean bertan afusilatu zituzten."
1984.eko matxoaren 22an, espaniar poliziak, Gipuzkoako Pasaia
portuan, segada bat prestatu zuen, bertan lau pertsona hil zituelarik,
Rafael Delas, Dionisio Aizpuru, Pedro María Isart eta Jose María Isidro
Izura
Lehen ikerketa baten ondoren, gertakizunak, 1986.eko urtarrilaren 24an. Artxibatuta geratu ziren.
2009 urtetik epaitegiak eskatzen zaizkion ikerketa diligentzi ororen
kontrako joera azaldu du eta, horren ondorioz, otsailaren 3an. Sendiei
notifikatu zitzaien otsailak 2an. Hartutako artxibatze agindua, gorpu
batek 19 bala zulo izan arren, deliktuaren aztarnak ez omen zituen
aurkitu, baita ere esan behar da posta munizioaz egindako tiroak egon
zirela eta horien distantzia neur daiteke, distantzia ertain batetik
egin ziren eta datu hori Joseba Merinok, taldeko partaidea eta bizirik
atera zen bakarrak, esan duenarekin bat dator, honek, bere lagunak
atxilotutak eta, Portuko arroken gainean afusilatutak izan zirela esan
zuelarik.
Etxeberria Cordobako haurren kasuan parte hartu izanagatik eta guda
zibil ondorengo ehorzketetan egindako lanagatik ospea hartu duen
forentseak Joseba Merinok aipatutako afusilamenduarekin bat datorren
distanzia egon zela ziurtatu zuen. Artxiboren aurka Lau familietako
hainbat belaunaldi elkartu gara, Pasaiako Badiaren inguruko auzia
artxibatu izana salatzeko.
1984ko martxoaren 22an, gure lau senide erail zituzten, Espainiako Poliziak Pasaiako portuan prestatutako enboskada batean.
Enboskada horren ondorioz, poliziak tiroka josi zituen gure senideak.
Pako Etxeberria forentseak egin zuen autopsiak erakusten duen moduan,
gure senideen gorputzetan 113 bala-zulo aurkitu zituzten. Rafael Delasek
21 bala-zulo zituen. Pedro Mari Isartek 28. Jose Mari Izurak beste 28.
Eta Dioni Aizpuruk, azkenik, 36 bala-zulo zituen.
Zenbait tiro, posta kartutxoekin eta distantzia laburrera egindakoak ziren, bi metro ingurura.
Gertaeren lekuko izan zen Joseba Merinoren arabera, poliziak ‘altoa’
eman zien, eta beste ezertarako astirik gabe, Pedro Mari Isart eta Jose
Mari Izura hil zituen tiroketarekin hasi zen polizia. Ondoren, Joseba
Merino, Rafael Delas eta Dioni Aizpuru atxilotu zituzten, eta azken bi
hauek Josebaren aurrean bertan afusilatu zituzten.
Larriak bezain ankerrak izan ziren gertaerak. Joseba Merinoren
lekukotza edota Pako Etxeberriaren autopsia bezain gordinak. Sasoi
hartako politikarien hitzek ere gertaeren larritasuna agerian utzi
zuten:
‘Fusilamiento a sangre fría’ (Juan Mari Bandres, Euskadiko Ezkerra).
‘Lo mismo que hace el GAL, pero con uniforme’ (Juan Infante, Euskadiko Ezkerra).
‘Asesinatos’ (Xabier Aizarna, Gipuzkoako Batzar Nagusietako lehendakaria).
‘Totalmente desproporcionado’ (Eusko Jaurlaritza).
‘Trampa perfectamente estudiada (EBB, EAJ-PNV).
‘Tuvieron su merecido’ (Jose Bono, PSOE, ‘Les voy a contar’ liburuan).
Hau guztia eta Pasaiako hainbat bizilagunen lekukotasuna ezaguta ere,
inoiz ez da egon gertaera odoltsu eta basati hauek argitzeko benetako
interesik.
Gure familientzat, sufrimendua, ezintasuna edo inpotentzia, eta amorrua gailendu diren 32 urte izan dira.
Ez dugu nahi auzia artxibatu dadin.
Ez dugu nahi gure senideen hiltzaileak zigorrik gabe gera daitezen, erabateko inpunitatez.
Ez
diegu gure ondorengoei kontatu nahi, guk ez dugula eskubiderik egia
jakiteko, edo justizia aldarrikatzeko, edo errekonozimendua merezi
izateko.
Ez ditugu politikariak bakez eta elkarbizitzaz hitz egiten entzun nahi, gu erabat baztertuta eta ahaztuta gauzkaten bitartean.
Auziak zabalik segi dezan nahi dugu, eta benetan ikertu dadila, gertaerak benetan nola izan ziren argitu arte.
Ez dugu etsiko gure senideekin egin zen bidegabekeria edo injustizia aitortzen ez den arte.
Rafael, Pedro Mari, Jose Mari eta Dioni… GOGOAN ZAITUZTEGU!
Sinadura: Dioni Aizpuru, Pedro Mari Isart, Jose Mari Izura eta Rafael Delas-en senideak
Aurretik eskertzen dizuegu zuen laguntza eta babesagatik!!
SINATU / FIRMA AQUI
https://www.change.org/p/juzgado-de-instrucci%C3%B3n-n%C3%BAmero-2-de-donostia-san-sebasti%C3%A1n-no-archiven-la-investigaci%C3%B3n-de-la-matanza-de-pasaia-pasaiako-sarraskia-argitu
---------------------------
(CASTELLANO)
El 22 de Marzo de 1984 la policía nacional realizó una
emboscada en el Puerto de Pasaia (Pasajes) en la provincia de Gipuzkoa,
murieron tiroteadas cuatro personas, Rafael Delas, Dionisio Aizpuru,
Pedro Mª Isart y José María Isidro Izura (siempre en nuestro recuerdo).
Tras una primera investigación, los autos quedaron en situación real de
archivo el 24 de enero de 1986.
En el año 2000 se reabrieron las diligencias, a petición de los
familiares y amigos agrupados en la asociación de familiares y amigos de
los represaliados de Azpeitia y con el apoyo del Colectivo "Egia,
justizia eta oroitzapena" (Verdad, Justicia y Memoria) de familiares de
militantes vascos muertos y asesinados.
Desde el año 2009 el juzgado presenta una actitud de resistencia a
todas las diligencias investigadoras que se le solicitan, y, como
consecuencia, ahora informa, por auto de 2 de Febrero del 2016
comunicado hoy 3 de febrero a la defensa de las familias que se archiva
el caso porque no se ha podido acreditar que existiera delito, a pesar
de que alguno de los cadáveres presentaba 19 impactos de bala y a pesar
de que hubo disparos con municiones de postas sobre los que se pudo
fijar la distancia a la que fueron hechos, compatible con el testimonio
del único sobreviviente, otro activista de la organización, comandos
autónomos anticapitalistas, José Luis Merino que afirma que dos de sus
compañeros fueron detenidos y fusilados sobre las rocas del puerto.
El forense Etxeberria, que ha adquirido fama por su participación en
desenterramientos de asesinados de la guerra civil y en casos de
repercusión mediática como los niños de Córdoba declaró que la distancia
de los disparos era compatible con la distancia de un fusilamiento como
el descrito por Joseba, José Luis Merino.
Negarse a investigar estos crueles hechos supone cerrar la página en
falso, garantizar la impunidad y es contrario a las reglas
internacionales en materia de resolución de conflictos que se resumen en
el lema "Verdad, justicia, reparación y garantías de no repetición", al
parecer no desean ni la verdad ni menos todavía las garantías para que
hechos como este no puedan repetirse, !la sensibilidad democrática de
los ciudadanos deberá modificar esta situación!.
Una vez reabiertas las diligencias el Ayuntamiento de Azpeitia
acordó, igualmente, su personación como acusación particular en estos
hechos, por lo que llamamos especialmente a los vecinos de esta
localidad, llamamiento extensivo a toda la sociedad, para continuar
pidiendo que se investiguen los hechos y se esclarezcan, depurando las
correspondientes responsabilidades penales.
La única intención de este llamamiento es evitar la impunidad de
hechos tan graves como los descritos, y poder contribuir a una memoria
histórica correcta sobre todo lo que ha sucedido en el País Vasco
durante la duración del conflicto político al que ahora se quiere poner
término, pues una memoria incompleta ni cierra ni sana las heridas y es
la peor manera de cerrar un conflicto, pues permite la repetición de las
vulneraciones de Derechos Fundamentales que los agentes estatales han
realizado en el desarrollo de dicho conflicto.
Además, lógicamente, como familiares y amigos, de Kurro, de Pelitxo,
de Txapas o de Pelu tenemos el interés personal de que sus muertes no
sean tratadas como algo irrelevante o menos importante que, por ejemplo,
un chiste que alguien ha subido a la red, no podemos entender que se
investiguen cosas tan poco trascendentes y se tire a la basura la vida y
los sueños de cuatro jóvenes idealistas.
Gracias anticipadas por su apoyo y comprensión!
----------------------------------
No arxivin el cas de Pasaia! (CATALÁ)
El 22 de març de 1984 la policia nacional va realitzar una emboscada
al Port de Pasaia (Passatges) a la província de Guipúscoa, van morir
tirotejades quatre persones, Rafael Delas, Dionisio Aizpuru, Pedro
MªIsart i José María Isidro Izura (sempre els recordarem). Després d’una
primera investigació, les actes van quedar en situació real d’arxiu el
24 de Gener de 1986.
A l’any 2000 es reobren las diligències, a petició dels familiars i
amics agrupats en l’associació de familiars i amics de les víctimes de
represàlia d’Azpeitia i amb el suport del col·lectiu “Egia, justizia eta
oroitzapena” (veritat, justícia i memòria) de familiars de militants
bascos morts i assassinats.
Des de l’any 2009 el jutjat presenta una actitud de resistència a
totes les diligencies investigadores que li ho sol·liciten, i, com a
conseqüència, ara informa, a l’acta del 2 de febrer del 2016 comunicat
avui 3 de febrer a la defensa de las famílies que s’arxiva el cas perquè
no s’ha pogut acreditar que hi hagués delicte, tot i que alguns
cadàvers presentaven 19 impactes de bala i encara que va haver-hi trets
amb munició de postes sobre les que es va poder fixar la distància a la
que varen ser els fets, compatible amb el testimoni de l’únic
supervivent, un altre activista de la organització, comandaments
autònoms anticapistalistas, José Luis Merino que afirma que dos dels
seus companys varen ser detinguts i afusellats damunt les roques del
port.
El forense Etxeberria, que a adquirit fama per la seva participació
en els desenterraments d’assassinats de la guerra civil i en casos de
repercussió mediàtica com els nens de Córdoba va declarar que la
distancia dels trets era compatible amb la distància d’un afusellament
com el descrit per Joseba, José Luis Merino.
Negar-se a investigar aquests cruels fets suposa tancar la pàgina en
fals, garantir la impunitat i és contrari a les regles internacionals en
matèria de resolució de conflictes que es resumeixen amb el lema
“veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició”, sembla que
no desitgin la veritat i encara menys les garanties perquè fets com
aquests no puguin repetir-se, la sensibilitat democràtica dels ciutadans
haurà de modificar aquesta situació.
Un cop reobertes les diligències l’ajuntament d’Azpeitia va acordar,
igualment, la seva presència com a acusació particular en aquests fets,
per al què cridem especialment als veïns d’aquesta localitat, crida
extensiva a tota la societat, per continuar demanant que s’investiguin
els fets i s’esclareixin, depurant les corresponents responsabilitats
penals.
L’única intenció d’aquesta crida és evitar la impunitat de fets tan
greus com els descrits, i poder contribuir a una memòria històrica
correcta sobretot el què ha succeït en el País Basc durant la duració
del conflicte polític al què ara es vol posar fi, doncs una memòria
incompleta no tanca ni cura les ferides i és pitjor manera de tancar un
conflicte, doncs permet la repetició de les vulneracions de drets
fonamentals que agents estatals ha realitzat en el desenvolupament
d’aquest conflicte.
A més a més, lògicament, com a familiars que som del Kurro, del
Pelitxo, del Txapas o del Pelu tenim l’interès personal de que les seves
morts no siguin tractades com a quelcom irrellevant o menys important
que, per exemple, un acudit que algú ha penjat a la xarxa, no podem
entendre que s’investiguin coses tan poc transcendents i es llenci a la
brossa la vida i els somnis de quatre joves idealistes.
Gràcies anticipades pel seu recolzament i comprensió!
------------------------
(FRANCAISE)
Le 22 mars 1984 la police nationale a réalisé une
embuscade dans le Port de Pasaia (Pasajes) dans la province de Gipuzkoa,
quatres personnes sont mortes par balle, Raphaël Delas, Denis Aizpuru,
Pierre M ª Isart et José Marie Isidro Izura (toujours dans notre
souvenir). Après une première enquete, les requetes sont restées
archives le 24 janvier 1986.
En 2000 les dossiers ont été reouvertes, à
la demande des parents et des amis regroupés dans l'association de
parents et des amis des victimes de la repression d'Azpeitia et avec le
soutient du colectif "Egia, justizia eta oroitzapena" (Vérité, Justice
et Mémoire) de parents de militants basques morts et assassinés.Depuis
2009, le tribunal a une attitude de résistance à toutes les mesures
d'enquête qui lui sont demandées, et, par conséquent, ceci relève
maintenant de l’arrete du 2 Février, communique le 3 Février 2016 a la
défense des familles qui dit que le dossier se classe car il n'a pas été
en mesure d'établir qu'il y avait un crime, même si certains des
cadavres avaient 19 blessures par balle et même si il y a eu des coups
de feu avec des munitions de grenailles a une distance qui pourrait
correspondre au témoignage du seul survivant, un autre militant de
l'organisation, les commandes anticapitalistes autonomes, José Luis
Merino afirme que deux de ses compagnons ont été arrêtés et fusillés sur
les rochers du port. Le coroner Etxeberria, qui est devenu célèbre pour
sa participation à des exhumations de personnes assassines pendant la
guerre civile et dans les cas de la couverture médiatique comme les
enfants de Cordoba a déclaré que la distance des coups de feu était
compatible avec la distance d'une exécution comme décrit par Joseba,
Jose Luis Merino. Refuser d'enquêter sur ces faits cruels suppose fermer
la page sur un mensonge, garantire l'impunité et c’est contraire aux
règles internationales en matière de résolution des conflits qui sont
résumés dans la devise «La vérité, la justice, la réparation et des
garanties de non-répétition», apparemment ils ne desirent pas la vérité
ni même la garantie que de tels événements se repetent! la sensibilités
démocratique des citoyens doit changer cette situation!. Une fois la
procédure reouverte le conseil municipal d’Azpeitia a decide, également,
de se porter partie civile dans l’acusation particuliere de ces
événements, afin notamment d'inviter les habitants de cette ville, appel
etendu à toute la société, de continuer à demander des d'enquêtes sur
les faits et des eclaircissements, en purifiant les responsabilités
pénales correspondantes.
Le seul but de cet appel est d'éviter
l'impunité pour des faits si graves tels que ceux decrits, et de
contribuer à une mémoire historique juste de tout ce qui est arrivé dans
le Pays Basque durant le conflit politique auquel maintenant il
voudraient mettre fin, car une mémoire incomplète ne referme ni ne
guérit les blessures et c’est la pire façon de mettre fin à un conflit,
car ceci permet la répétition des violations des droits fondamentaux que
les agents de l'Etat ont réalisés dans le développement du dit conflit.
En outre, bien sûr, en tant que famille et amis de Kurrol, de Pelitxo,
de Txapas ou de Pelu nous avons un intérêt personnel a ce que leurs
morts ne soient pas traitées comme quelque chose sans pertinence ou de
moindre importance que, par exemple, une blague que quelqu'un fait sur
les réseaux sociaux, on ne peut pas comprendre que des choses si peu
transcendantes entrainent des enquêtes alors que les vies et les rêves
de quatre jeunes idéalistes sont jetes a la poubelle. Merci par avance
pour votre soutien et votre compréhension!
No hay comentarios:
Publicar un comentario